Les entitats juvenils del país estan d’enhorabona. El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) celebra el seu 30è aniversari. Fa tres dècades que el CNJC teixeix complicitats amb la societat civil. Fa tres dècades que defensa i reclama millores pels joves d'aquest país. En definitiva, fa 30 anys que el CNJC fa xarxa amb els principals actors socials del país, amb les institucions i, sobretot, amb el conjunt del moviment associatiu juvenil.
A finals dels anys 70 les entitats juvenils mostren la seva capacitat de participació en la reconstrucció del país i s’impliquen activament en l'Assemblea de Catalunya i al Congrés de Cultura Catalana. L’any 1976 es doten d'estructures organitzatives amb la creació de la Taula de Joves i el Consell de Forces Polítiques i un any després, el 4 de novembre de 1977 es celebra el I Congrés de la Joventut Catalana, que dona lloc a la I Carta de la Joventut Catalana. Aquest document posava les bases per la creació del CNJC, que naixia el 2 d’abril de1979.
El reconeixement institucional definitiu del CNJC arriba amb l’aprovació de la llei la Llei 14/1985. És a partir d'aquell moment, quan el Consell comença a ser considerat com el referent i interlocutor vàlid davant la Generalitat en matèria de polítiques de joventut.
Tres anys més tard, l'any 1988, les entitats juvenils es reuneixen sota el paraigües del II Congrés de la Joventut Catalana. La reivindicació del dret dels joves al treball, a l'habitatge i a l'ensenyament i l'objecció de consciència centren el debat i les propostes donen dona lloc a la II Carta de la Joventut Catalana. Catorze anys més tard, l’any 2002, s’organitza el III Congrés de la Joventut Catalana, que, amb l’objectiu de posar al dia el discurs i les reivindicacions del CNJC explora i disserta sobre temes com el diàleg i la participació. Aquestes reflexions donen com a fruit la III Carta de la Joventut Catalana, document de referència, encara ara, del CNJC.
En els darrers anys el CNJC s'ha centrat en el foment de la participació i de l'associacionisme. La construcció d'estructures i eines per a enfortir i promocionar el teixit associatiu com el Pla d'actuació territorial, el Pla de Comunicació i la implantació territorial del Consell serviran, de ben segur, per posar les bases d'un Consell més obert a la societat, que assumeixi com a reptes de futur liderar la implicació juvenil en els afers col·lectius. El CNJC està d’enhorabona i la celebració de l’aniversari arriba farcit de propostes, activitats i sobretot, de feina, molta feina! Jo no m’ho perdré. I tu?
8/12/08
3/2/08
L’educació, un repte integral i de país
L'educació dels nostres infants i joves ha de respondre necessàriament als canvis socials que s'han desenvolupat en els últims anys a Catalunya i al món. Aquests canvis, que han consolidat la incorporació de la dona al món laboral, el sorgiment de nous models familiars o l'auge del fenomen migratori, entre d'altres, han significat també un gir en les necessitats educatives del nostre país. Davant aquest escenari canviant, el moviment associatiu juvenil aplaudeix la decisió del Govern de Catalunya de crear una Llei d'Educació. Tot i això, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) considera que el document de bases presentat recentment no respon a les necessitats del sistema educatiu català. L'any 2007, el Govern de la Generalitat es comprometia a incrementar la inversió en el sistema públic d'educació per tal de passar del 3% al 6% del PIB. Actualment, no s'ha assolit aquesta xifra i continua sent imprescindible un augment en la inversió per palliar el dèficit. El document de bases inclou la millora del finançament dels centres concertats sense condicionar-lo a l'assumpció de responsabilitats socials, cosa que significa un retrocés segons el que establia el Pacte Nacional per l'Educació. A més, la proposta de creació de centres d'excellència atempta també al dret a la igualtat.
D'altra banda, les bases que tenim sobre la taula no tenen en compte en cap punt el concepte integral de l'educació. I el moviment associatiu juvenil, tal com reconeix l'UNESCO amb l'educació no formal, considera que és bàsic el reconeixement de la tasca pedagògica que fa l'associacionisme educatiu. Així mateix, volem que la Llei d'Educació parli dels protagonistes del procés educatiu, els i les alumnes, i dels mecanismes que tindran per a contribuir a definir la seva formació.
La desatenció de l'educació fins els 6 anys i el poc avenç de les polítiques basades en la promoció de la Formació Professional donen poc valor al document presentat pel Departament d'Educació. Volem que la futura llei proposi mesures de promoció i millora d'aquests estudis. En aquest sentit, el diàleg amb les entitats sindicals d'estudiants i de treballadors és necessari per la identificació de les necessitats del sector.
El CNJC aposta per una escola pública, catalana, laica, de qualitat i democràtica, i insta el Govern de la Generalitat a iniciar un veritable procés de diàleg amb tota la comunitat educativa amb l'objectiu que la futura llei doni respostes a les veritables necessitats de l'educació del nostre país. Per tot això, donem suport a la vaga convocada per estudiants, treballadors i treballadores de l'educació per al proper 14 de febrer, així com a les manifestacions d'aquell dia i altres iniciatives de mobilització social que sorgeixin de la comunitat educativa.
D'altra banda, les bases que tenim sobre la taula no tenen en compte en cap punt el concepte integral de l'educació. I el moviment associatiu juvenil, tal com reconeix l'UNESCO amb l'educació no formal, considera que és bàsic el reconeixement de la tasca pedagògica que fa l'associacionisme educatiu. Així mateix, volem que la Llei d'Educació parli dels protagonistes del procés educatiu, els i les alumnes, i dels mecanismes que tindran per a contribuir a definir la seva formació.
La desatenció de l'educació fins els 6 anys i el poc avenç de les polítiques basades en la promoció de la Formació Professional donen poc valor al document presentat pel Departament d'Educació. Volem que la futura llei proposi mesures de promoció i millora d'aquests estudis. En aquest sentit, el diàleg amb les entitats sindicals d'estudiants i de treballadors és necessari per la identificació de les necessitats del sector.
El CNJC aposta per una escola pública, catalana, laica, de qualitat i democràtica, i insta el Govern de la Generalitat a iniciar un veritable procés de diàleg amb tota la comunitat educativa amb l'objectiu que la futura llei doni respostes a les veritables necessitats de l'educació del nostre país. Per tot això, donem suport a la vaga convocada per estudiants, treballadors i treballadores de l'educació per al proper 14 de febrer, així com a les manifestacions d'aquell dia i altres iniciatives de mobilització social que sorgeixin de la comunitat educativa.
(article publicat a Tribuna Catalana el 30/01/2008)
Agnès Russiñol i Amat
Vicepresidenta del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC)
21/1/08
El CNJC creua l'Atlàntic!
Fa cosa d'un mes tornava de Buenos Aires amb el convenciment que les coses s'estaven fent bé. El CNJC havia organitzat el seu primer curs fora de Catalunya i l'experiència havia resultat més que positiva. De moment, us deixo un tast d'aquesta aventura, i quan pugui, us en faig cinc cèntims...Com que no tinc fotos ( vaig fer video i encara l'estic editant ) he agafat dues fotografies que el company JuanCho, de YMCA de Perú, ha penjat al seu facebook.
e l a !! (endavant les atxes)
14/10/07
Un compromís planetari
Aquest dimarts el Parlament de Catalunya oficialitzarà un acte institucional de commemoració del centenari de l’escoltisme.
El mètode escolta contribueix a la formació de persones més lliures, felices i compromeses amb la gent i el seu país. Aquest compromís ajuda a la transformació del seu entorn social a través de l’acció educativa. L’escoltisme és una escola de convivència, on infants i joves aprenen a compartir des de l’activitat quotidiana. Els valors del compromís, el treball en equip i la participació en el pro d’un projecte comú han portat el moviment escolta a ser present en més de 200 països a tot el món.
A Catalunya hi ha més de 200 agrupaments escoltes, que cada cap de setmana posen el seu granet de sorra per la consecució d’un món una mica més just i democràtic. Les activitats comunes dels agrupaments es basen en l’educació en la natura i en la participació. Aquesta generació de capital social juga un paper imprescindible en la consecució d’una societat civil més forta i organitzada. L’escoltisme a més, gràcies a la seva dimensió internacional, sempre ha estat un moviment d’unió i motor de pau entre els pobles.
Des d’una acció totalment altruïsta els i les caps escoltes ofereixen als infants i joves un complement educatiu al rebut a través de l’educació formal a les aules. És de justícia reconèixer la seva tasca educativa i social des del compromís, a vegades no prou valorada, i el seu gran esforç i responsabilitat.
A tots vosaltres, Feliç centenari!
El mètode escolta contribueix a la formació de persones més lliures, felices i compromeses amb la gent i el seu país. Aquest compromís ajuda a la transformació del seu entorn social a través de l’acció educativa. L’escoltisme és una escola de convivència, on infants i joves aprenen a compartir des de l’activitat quotidiana. Els valors del compromís, el treball en equip i la participació en el pro d’un projecte comú han portat el moviment escolta a ser present en més de 200 països a tot el món.
A Catalunya hi ha més de 200 agrupaments escoltes, que cada cap de setmana posen el seu granet de sorra per la consecució d’un món una mica més just i democràtic. Les activitats comunes dels agrupaments es basen en l’educació en la natura i en la participació. Aquesta generació de capital social juga un paper imprescindible en la consecució d’una societat civil més forta i organitzada. L’escoltisme a més, gràcies a la seva dimensió internacional, sempre ha estat un moviment d’unió i motor de pau entre els pobles.
Des d’una acció totalment altruïsta els i les caps escoltes ofereixen als infants i joves un complement educatiu al rebut a través de l’educació formal a les aules. És de justícia reconèixer la seva tasca educativa i social des del compromís, a vegades no prou valorada, i el seu gran esforç i responsabilitat.
A tots vosaltres, Feliç centenari!
8/9/07
"Del ser reconeguts a ser coneguts" , Vine a la Festa per la Lliberat
Si no et diuen que t'estimen, mai ho saps del cert. Si ja gent no et coneix, és com si no existisis. El CNJC fa 30 anys que fa feina per l'associacionisme juvenil, gaudeix d'una més que reconeguda tasca d'interlocució i de foment de la participació per part de les adminsitracions, però, quants joves del carrer el coneixen? Fruit d'aquesta reflexió neix el pla de comunicació del CNJC, 2007-2010 que pretén que el consell passi d'estar reconegut per les administracions públiques a ser realment conegut pel jovent català. Només adoptant aquesta política en CNJC es farà gran. Aquesta estratègia comunicativa és segurament, juntament amb el projecte territorial, un dels reptes més importants del consell pels propers 10 anys. ( segons el meu criteri, ;-) )
És per aquest motiu que aquesta Diada, en CNJC hi serà present d'una forma més contudent. Participarem a la primera Marxa de Torxes a Girona el dia 10 i el dia 11 serem a l'ofrena floral a Rafael de Casanoves i a la Mostra d'entitats, a Barcelona. Enguany el consell es farà càrrec al 100% de les barres de la Festa per la Llibertat. Un centenar de joves de les entitats, coordinats pel CNJC, contribuiran d'aquesta manera a visualitzar el moviment associatiu juvenil català durant la nostra Diada Nacional.
7/9/07
d'ara en endavant
D'ara en endavant, molts dels meus comentaris faran referència a l'associacionisme juvenil. Fa temps que en tenia ganes però m'ha costat engegar. Tot i que en la majoria de comentaris faré referència al Consell Nacional de la Joventut de Catalunya no es pot considerar aquest blog com una font d'informació oficial del CNJC. Simplement aniré explicant la meva manera d'entendre les coses.
13/8/07
Ja torno a ser aqui!
Feia dies que no escrivia. Molts dies. Des del 30 de maig han passat moltes coses. Aquell cap de setmana vam anar a Amsterdam, i l'experiència va ser inolvidable. Sabia que la capital dels països baixos tenia canals, però no n'era conscient que n'hi hagués tants!
El 10 de juny vam traslladar-nos al pis nou i fins avui no hem tingut internet. Així que ja estem instal·lats, el Carles i jo, al nostre mini-mini pis. Des de llavors, molt bon rotllo amb les veïnes del 3r i 12 dies de vacances. Hem estat a Istambul, ciutañt de minarets, kebabs, postes de sol increïbles i gats, molts gats per tot arreu. Ara jo tornem a estar al peu del canó. I per fi amb internet.
El 10 de juny vam traslladar-nos al pis nou i fins avui no hem tingut internet. Així que ja estem instal·lats, el Carles i jo, al nostre mini-mini pis. Des de llavors, molt bon rotllo amb les veïnes del 3r i 12 dies de vacances. Hem estat a Istambul, ciutañt de minarets, kebabs, postes de sol increïbles i gats, molts gats per tot arreu. Ara jo tornem a estar al peu del canó. I per fi amb internet.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
